Posted by : Coro Xandri dimarts, 28 d’abril de 2015

Estem en l'any 2015 d.C. El món fa anys que està immers en una de les crisis econòmiques més importants de les últimes dècades. Cap dels economistes ha sabut preveure la crisi, ni identificar-ne les causes, ni molt menys proposar receptes per sortir del forat. Cap? Segur? No! Un grupet d'economistes poblat per irreductibles austríacs encara (i sempre) resisteix als errors de l'economia mainstream! Els economistes influenciats per l'Escola Austríaca de Carl Menger, Eugen von Böhm-Bawerk, Ludwig von Mises i Friedrich Hayek lluiten per recuperar el territori perdut en temps passats, com Astèrix i Obèlix a Gàl·lia contra els romans.

L'economia austríaca, marginada acadèmicament, ignorada pels mitjans de comunicació i desconeguda pels polítics i els ciutadans, ha aconseguit, basant-se en la seva teoria dels cicles econòmics, preveure la crisi econòmica (de la mà de Huerta de Soto, entre altres), explicar-ne les causes, proposar solucions per tal de recuperar l'economia i, més important, instaurar les bases per no tornar a caure en un desastre econòmic similar.

Amb aquest article no pretenc explicar en què consisteix aquesta escola econòmica, ja que a qui li interessi pot investigar a Google o pot seguir un curs gratuït d'economia, sinó que la intenció d'aquest article és presentar-vos la figura i la obra de Henry Hazlitt, un periodista i escriptor influenciat per l'Escola Austríaca que va publicar a diaris de renom com The Wall Street Journal, Newsweek i The New York Times, per citar-ne uns quants, a part d'escriure multitud de llibres entre els quals es troba l'obra que comentaré en aquest blog, capítol per capítol, Economics in One Lesson.

Henry Hazlitt, periodista americà.
Henry Hazlitt ha estat emmarcat en la tradició econòmica austríaca i ha estat un dels més importants divulgadors de les teories d'aquesta escola durant el segle XX. El seu estil és clar, senzill, ideat per a que qualsevol persona, tant mestresses de casa com adolescents, puguin entendre conceptes econòmics complexos de manera simple. Henry Hazlitt ha estat sempre crític amb les teories keynesianes que han acabat imposant-se i aplicant-se. A la seva obra Economics in One Lesson, l'autor desmunta gran part de les fal·làcies econòmiques i mites que s'han anat generalitzant, en part per culpa del keynesianisme imperant. L'autor estatunidenc destaca al seu llibre els perills de la intervenció governamental en economia i defensa postures bàsiques com l'equilibri pressupostari, a part de emfatitzar en els mercats lliures i en la llibertat d'elecció dels individus en l'economia.

L'obra de Hazlitt, Economics in One Lesson, és un llibre imprescindible per als nostres temps, perquè tot i ser publicat per primer cop al 1946, tira per terra moltes de les propostes que alguns genis, basats en fal·làcies i mites, ens donen per superar l'actual crisi. Els programes econòmics de partits polítics de moda com Podemos a Espanya, Syriza a Grècia o el Front Nacional a França es poden desmuntar de dalt a baix amb el llibre de Hazlitt a la mà. Qui no em cregui, que faci l'experiment. Que fullegi el programa d'algun d'aquests partits mentre llegeix Economics in One Lesson. Sembla que el propi autor hagi escrit la seva obra expressament per criticar les propostes d'aquests partits, tot i que, com s'ha indicat, el llibre es va escriure fa 70 anys (senyal que no hem après i estem caient constantment en el mateix error).

Economics in One Lesson, és un llibre sense excés d'estadístiques, amb mancança de fòrmules i amb absència de tecnicismes, per tal de poder arribar a un públic més ampli. Segons Hazlitt, s'han creat determinades falsetats sobre economia que, una vegada passen a ser de domini públic, es tornen anònimes, comencen a ser sostingudes per grups políticament influents i pels governs i són aceptades pels ciutadans com a certes. 

Anem doncs, a comentar breument la introducció del llibre de Hazlitt.

Primer de tot, l'autor destaca dos factors claus que donen peu a determinades fal·làcies econòmiques, dels quals en deriva dues de les condicions que ha de tenir una bona política econòmica. A continuació, es poden llegir els dos fets:


  1. Encara que tots els individus puguin tenir certs interessos generals comuns, els diferents grups també tenen interessos concrets contraposats. Determinada política econòmica pot beneficiar a tots al llarg termini (cosa que seria desitjable) o, contràriament, beneficiar només a un grup a costa dels altres (cosa que no es pot permetre, ja que crea privilegis, al no beneficiar a tots). Un exemple d'interessos contraposats, a Catalunya, el podem veure en el sector dels petits botiguers. Si hi distingim dos grups, el de compradors i el de petits botiguers, veurem que el grup de compradors, en general, té l'interès de tenir la llibertat de poder elegir on i quan comprar; mentre que el grup de petits botiguers té l'interès de limitar horaris comercials, per tal de no veure's afectats per la competència dels grans centres comercials. Si els policy makers creen una llei per limitar els horaris comercials, es beneficia al grup dels petits botiguers a costa de perjudicar al grup de consumidors, que tenen menys llibertat d'elegir.
  2. Els humans tendim a considerar exclusivament les conseqüències immediates d'una política, sense pensar quin efecte tindrà això en el llarg termini. Per posar un exemple recent d'aquest factor, recordem el pla-E del govern de Zapatero. El pla E va ser un projecte governamental impulsat per fer front a la crisi econòmica. La major part dels diners públics d'aquest projecte van ser dedicats a l'obra pública pel que es va haver de contractar una gran quantitat de treballadors. A curt termini, això va comportar que molts dels treballadors del sector de la construcció que havien estat acomiadats, trobessin feina gràcies a aquest pla. Perfecte, no? No. A mitjà i llarg termini, aquest projecte va resultar desastrós. Per culpa de l'esclat de la crisi, la recaptació va baixar i gran part de la despesa d'aquest pla es va realitzar mitjançant deute. Deute que estem pagant actualment, sense que el pla E hagués servit per impulsar l'economia espanyola. Un dels economistes més cèlebres del segle XX, John Maynard Keynes, va obviar el problema que moltes mesures que poden semblar efectives d'immediat, poden tenir al llarg termini. “A llarg termini, estarem tots morts”, va dir, traient ferro a l'assumpte. I sí, efectivament Keynes és mort, però el deute de les desastroses polítiques inspirades per les seves teories l'estem pagant els vius. 


A partir d'aquests dos factors, Hazlitt deriva dues condicions que una política econòmica ha de tenir a fi que es pugui considerar bona:


  1. Una política econòmica ha de beneficiar a tothom i no només a un sector particular a costa dels altres grups. 
  2. Una política econòmica ha de tenir conseqüències positives al llarg termini i no només efectes positius immediats. 


De fet, l'estatunidenc defineix la ciència econòmica de la següent manera “The art of economics consists in looking not merely at the immediate hut at the longer effects of any act or policy; it consists in tracing the consequences of that policy not merely for one group but for all groups”. Segons l'autor, el 90% dels mites sobre economia que estan causant un dany terrible al món són causats per ignorar alguna d'aquestes condicions.

La lliçó d'economia del senyor Hazlitt podria acabar aquí, amb les dos conclusions anteriors. No obstant, en el seu llibre, fa un esforç per analitzar i desmuntar fal·làcies basades en el fet d'oblidar les condicions indicades, una per una. La paràbola de la finestra trencada, les terribles conseqüències de la maquinització, les bonances del salari mínim i de la creació d'ocupació pública, els beneficis de la reducció de la jornada laboral, els efectes positius de la inflació i del proteccionisme a determinades indústries... aquests i molts més mites són els analitzats i desmuntats a Economics in One Lesson i que, si tot va bé, aniré publicant periòdicament.

Leave a Reply

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Participa!

Si teniu interès en escriure en aquest diari digital, ja sigui de forma estable o de manera puntual, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres enviant un mail a la següent direcció: europeudigital@gmail.com o bé per twitter.

Articles més populars

Amb la tecnologia de Blogger.

- Copyright © L'Europeu -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -