Posted by : Miquel Bassart Lorè dilluns, 13 d’abril de 2015

Fa unes setmanes Syriza va duplicar el salari mínim deixant-lo en 751€. Uns mesos enrere, gràcies a la pressió del Partit Socialdemòcrata Alemany, es va implantar un salari mínim de 8.5€/h en el govern d'Angela Merkel. Pocs anys enrere el govern socialista francès de François Hollande l'elevà a 1.425,67€. Aquí en canvi, el salari mínim augmentarà en 3.3€ en 2015 per arribar als 648.6€ (un nivell similar al de Malta o Eslovènia en la cinquena potencia Europea). Molts partits contraris a les polítiques neoliberals situats en un marc ideològic socialdemòcrata (alguns més intervencionistes que altres) proposen incentivar la demanda i reduir la desigualtat i la pobresa mitjançant l'augment del salari mínim, i sembla que és una proposta ben rebuda per la ciutadania. Altrament, també ha estat molt criticada per la dreta (ja sigui des del sector liberal com el neoliberal-conservador), per què?

Un dels motius més rellevants és que dificulta la contractació laboral per part de les petites i mitjanes empreses. S'argumenta que al no obtenir els ingressos necessaris, les PIMES no tenen els recursos per contractar amb el salari mínim i totes les cobertures de la Seguretat Social (per un salari de 1.000€ mensuals l'empresa ha de pagar aproximadament 4.600€ anuals en impostos). S'argumenta per tant, que en lloc d'incentivar la demanda i afavorir la desigualtat i la pobresa es redueixi, es genera atur, i per tant, estancament econòmic amb totes les seves conseqüències.
Un altre dels arguments que s'aporten és que si bé és cert que un augment dels salaris incentiva la demanda ja que els compradors tenen més diners, els costos de l'empresa són més grans, i per tant els preus augmenten i el consum és el mateix. L'economista liberal Sala Martin ho explica amb el següent exemple: Una empresa augmenta el salari 1000€, l'empresa al determinar el preu del seu producte té dues opcions, mantenir el preu inicial o pujar-lo 1.000€. En cas què el mantingui, alhora de pagar les nomines no tindria diners suficients i per tant l'empresa tancaria. En cas què els preus augmentin, el treballador mantindria el mateix poder adquisitiu. Sala Martin argumenta per tant, que el que realment fa augmentar la riquesa i incentiva el creixement és la productivitat i no els salaris.
Si enfoquem el tema des de un punt de vista moral, l'ètica liberal argumentaria que cap institució hauria de decidir per la gent per quina quantitat s'ha de treballar mentre que els dos estiguin d'acord. Si A vol contractar a B per 2€/h i B està d'acord, per què C els hi ho ha de prohibir?

Doncs bé, què es pot dir en defensa del salari mínim? Primerament que el problema de l'atur es dóna en casos de crisi en què l'equilibri en el mercat laboral sigui inferior al salari mínim, però com es surten de les crisis? Creixement econòmic mitjançant el consum. Si la gent té suficient poder adquisitiu per consumir, les empreses tindran suficient per comprar. En el cas de les petites i mitjanes empreses es pot compensar mitjançant un canvi en la política fiscal d'empreses, és a dir, incentius fiscals per la contractació i un impost progressiu del Impost de Societats (que per les PIMES és un 30% mentre que l'IBEX35 cotitza un 5%).
Pujarien els preus? No a totes les empreses els salaris de tots els treballadors son el mínim, i no són preus desorbitats. De fet, els directius de les empreses (les grans) superen desmesuradament el salari mínim mentre que els seus productes no son venuts per preus elevats (de fet, son preus relativament baixos). Això significa que l'augment del salari no provindrà de un augment de costos que s'haurà de compensar amb un augment de preus, sinó d'una redistribució de la riquesa. És a dir, si una empresa dedica X€ en tots els salaris i un 10% va destinat als que cobren el mínim, 20% als que cobren un sou més raonable i 70% a les directives, si els percentatges fossin més equitatius el salari mínim podria augmentar sense necessitat d'augmentar els costos.
Des del punt de vista moral s'han de plantejar tres preguntes:
1.-Per què B accepta treballar per 2€/h? No té més opcions i són millor 2€ què res, però ni de bon tros és el que desitja ni en el més pessimista dels escenaris. Dir que els nens que exploten en les fàbriques dels països subdesenvolupats estan en aquesta situació perquè volen és una frivolitat.
2.-Què prioritza més? La llibertat de A a posar el salari que vulgui o el dret de B a tenir els recursos suficients per tenir una vida digne?
3.-Qui és C? És tota la gent que forma la societat gracies a la qual A genera beneficis.


L'augment del salari mínim forma part de les polítiques expansives, però no serveix si no va acompanyat d'incentivar el consum i el creixement.

Leave a Reply

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Participa!

Si teniu interès en escriure en aquest diari digital, ja sigui de forma estable o de manera puntual, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres enviant un mail a la següent direcció: europeudigital@gmail.com o bé per twitter.

Articles més populars

Amb la tecnologia de Blogger.

- Copyright © L'Europeu -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -