[Article breu, publicat abans de la consulta del 9N. Reconec que es un article simple, poc profund i amb comparacions exagerades. La previsió és publicar un article millor sobre aquest tema.]

En els últims mesos s’està parlant, més que mai, arran de l’auge de l’independentisme a Catalunya, del dret a l’autodeterminació o del mal anomenat i inexistent «dret a decidir». No obstant, almenys en el terreny polític (i també entre els ciutadans), ningú està sent coherent en aquest tema i és per això que en aquestes línies em dedicaré desmuntar, amb arguments, les raons de les diferents sensibilitats polítiques (independentisme i unionisme) sobre el dret a l’autodeterminació, per acabar explicant el que és el correcte.

Per una banda tenim el discurs unionista, encapçalat pel Partit Popular, Ciutadans i Unión Progreso y Democracia (n’excloc el PSC-PSOE, que juga entre dues aigües). Aquests partits defensen la “indisoluble unidad de la nación española”, tal com es recull a la Constitució, i expliquen que l’autodeterminació d’una regió espanyola l’hauria de votar tota Espanya perquè és tot el poble espanyol qui té la sobirania nacional. A més a més, recorden, amb raó, que al dret a l’autodeterminació (reconegut per l’ONU) només s’hi poden acollir els pobles colonitzats i oprimits: Catalunya, doncs, no compleix aquestes condicions. Aquests partits defensen la legalitat vigent però no fan res per canviar les coses perquè es troben còmodes amb la situació actual. És per això que podem veure partits com Ciutadans i UPyD que defensen el dret a l’autodeterminació del Sàhara Occidental però el neguen a Catalunya amb totes les seves forces. Què passa? Que el Sàhara Occidental, per poble oprimit que sigui, té més drets que els catalans a ser independent? La següent afirmació és molt dura però certa: aquests partits unionistes (PP, C’s, UPyD) defensen l’esclavatge perquè qualsevol persona (en aquest cas, part important dels catalans) que formi part d’un estat a la força, està sent esclau! Cap estat hauria de poder dir als ciutadans d’un territori que es vol secessionar “Tu em pertanys, et vull mantenir!” i això és, precisament, el que aquestes forces polítiques defensen!
 
Per altra banda tenim el discurs independentista, encapçalat per Convergència Democràtica i Esquerra Republicana, sobre el dret a l’autodeterminació, una postura molt oportunista. Per què dic això? Doncs perquè els independentistes fan gala de la seva suposada defensa de la democràcia i de la llibertat però també són molt hipòcrites i incoherents. La qüestió és que ells defensen convocar un referèndum amb la finalitat que, si la major part de la població així ho desitja, l’actual comunitat autònoma de Catalunya passi a ser un estat independent. Per què ho volen? Els independentistes argumenten que “no pot ser que si la majoria del poble català no vol formar part d’Espanya, Catalunya hagi d’estar retinguda: ha de ser LLIURE per formar un nou estat. Per què els espanyols han de decidir pels catalans?”. Com a defensor de la llibertat, jo no puc estar més d’acord amb aquesta afirmació. Ara bé, què passaria si el «Sí» a la independència guanya el referèndum català però a les comarques de la Vall d’Aran, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf (per posar uns exemples) guanya el «No»? Segons els polítics independentistes, com que el «Sí» ha guanyat en el conjunt de Catalunya i les comarques citades es troben dins de Catalunya, aquests territoris formarien part de la República Catalana. Però, segons l’argument dels independentistes hauríem de contestar que “no pot ser que si la majoria del poble baixllobregatí no vol formar part de la República Catalana, el Baix Llobregat hagi d’estar retingut: ha de ser LLIURE per decidir seguir formant part d’Espanya si així ho desitja. Per què els catalans han de decidir pels baixllobregatins?”. Ah, doncs no. Segons Mas i Junqueras el Regne de Espanya no ha de tenir dret a retenir a ningú en contra de la seva voluntat, però la futura Catalunya independent tindria tot el dret del món a retenir a comarques que volen seguir sent espanyoles. Prou ja! Que quedi clar que els independentistes no defensen el dret a l’autodeterminació perquè siguin vertaders demòcrates i defensors de la llibertat, sinó perquè els interessa fer-ho per tal que Catalunya pugui ser independent.

Com sortim d’aquest entrebanc? Depèn de si defenses la llibertat o si defenses l’esclavatge. Obligar a les persones d’un territori determinat a formar part d’un estat en contra de la seva voluntat és esclavatge; així doncs, si defenses l’esclavatge, la teva postura ha de ser prohibir qualsevol referèndum d’autodeterminació i defensar a mort la «indisoluble unidad» de la nació de torn. En canvi, si el que desitges és la llibertat, el principi de la no agressió, la defensa del fet que tots els humans som iguals als ulls de Déu i la protecció dels drets inalienables dels quals hem estat dotats pel Creador… Si això és el que desitges el que has de fer és ser favorable l’autodeterminació de qualsevol grup humà, per petit que sigui, i fins i tot de qualsevol individu ja que si no és així estàs sent incoherent i estàs justificant, en major o menor mesura, el poder de l’estat de retenir una persona o un grup de persones en una entitat política de la qual no volen participar, cosa que és comparable a l’esclavatge. Perquè com deia Ludwig von Mises al seu llibre “Liberalismus”, «la condició de ser obligats a pertànyer a un estat, en contra de la seva voluntat, a través d'una votació, no és menys dolorós que el fet d'estar obligats a pertànyer a aquest estat a causa d'una conquesta militar».