Posted by : Miquel Bassart Lorè dimarts, 28 d’abril de 2015

[Rèplica a l'article Llibertat]

Llibertat. Paraula que tothom vol escoltar i que s'acaba dient amb una facilitat que espanta, possiblement vulgui dir això que ha arribat a una degradació similar com a la que han arribat les ideologies “dreta” i “esquerra”. Sembla ser que cadascú té el seu propi concepte del que és llibertat o no. Pitjor encara, hi ha gent que reparteix carnets que posen amb lletres enormes “Tu estàs a favor de la llibertat” i “Tu no estàs a favor de la llibertat”. Doncs bé, m'uniré a aquesta tradició per aportar la meva visió sobre llibertat, potser m'animo i em poso també a repartir carnets d'identitat ideològica.

Primer crec que cal especificar que em referiré a llibertat com a llibertat individual. És evident que la llibertat que sembla més palpable i evident és la individual, ja que afecta directament al subjecte que sent en lloc d'un col·lectiu imaginari composat per subjectes amb una implicació indirecta. No per tractar-se de col·lectiu imaginaris la llibertat col·lectiva ha de ser menyspreada, però d'altre banda és un tema bastant més complicat que la individual, sobretot quan toca coordinar-les.
Quan es parla de llibertat individual s'han de separar dos tipus de llibertat, la positiva i la negativa. “Positiva” i “negativa” no són termes empleats en un sentit moral volent dir que una és millor que l'altre, sinó en termes d'acció. És a dir, la llibertat positiva consta de la possibilitat d'exercir una acció mentre que la negativa consta de la inexistència d'impediments per assolir-la. No és ben bé el mateix, ja que des de la llibertat negativa un aturat té la llibertat per pagar un pis perquè ningú li ho impedeix, mentre que des de la positiva no és lliure perquè li manquen els recursos necessaris.
Aquí per tant es planteja un problema bastant més complicat que el que es solucionava amb “la teva llibertat acaba on comencen els drets dels altres”. Si excloem la llibertat positiva, sembla que l'únic impediment és determinar una serie de drets fonamentals inherents a l'home i res més minva la llibertat individual. En canvi, amb la llibertat positiva tenim que no tothom té la mateixa i d'acord amb el model que presenta la visió exclusivista anteriorment mencionada sembla que cadascú té l'obligació de proporcionar-se la seva llibertat positiva, mentre que la negativa va lligada de la mà amb la condició humana. Tenim per tant dues llibertats pràcticament contradictòries ja que l'única forma que no ho siguin és que de forma natural, sense cap intervenció, tothom tingui els mateixos recursos que proporcionen, a més, una vida digne.
Entre els dos extrems “tothom pot fer el que vulgui mentre no perjudiqui directament la llibertat, vida i propietat aliena” i “tothom ha de gaudir dels mateixos recursos”, sembla evident que la solució està en un punt en mig en què es determina un límit de les dues llibertats mitjançant drets. En el cas de la llibertat negativa, està limitada per la propietat, llibertat, vida i els recursos als que calgui renuncia per assolir un mínim de recursos per tothom. D'altra banda, la llibertat positiva està limitada per la llibertat negativa, ja que sinó parlaríem d'expropiació.
Partint de la base que és pràcticament impossible assolir un punt òptim de les dues llibertats, s'ha d'aconseguir reduir part de les dues llibertats per tal d'aconseguir la sortida més diplomàtica i justa.

Veiem llavors que per tal d'aconseguir una espècie de “justícia” cal que en una mateixa comunitat una institució que representi els membres de la societat veli per aconseguir el punt òptim entre les dues llibertats. Ara bé, qui executa les funcions d'aquesta institució? Qui decideix que fa? Qui decideix qui pertany a una comunitat o a un altre? Entrem llavors en la llibertat col·lectiva, un tema bastant més complicat que la individual.





Leave a Reply

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Participa!

Si teniu interès en escriure en aquest diari digital, ja sigui de forma estable o de manera puntual, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres enviant un mail a la següent direcció: europeudigital@gmail.com o bé per twitter.

Articles més populars

Amb la tecnologia de Blogger.

- Copyright © L'Europeu -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -