Posted by : Miquel Bassart Lorè dimarts, 28 d’abril de 2015

Voldria respondre l'article que criticava errors del sistema democràtic actual a Espanya. Abans que res partir de la base que té molts d'errors, però que s'ha d'aclarir perfectament que no es tracta de la democràcia en sí, sinó únicament de com Espanya la porta a la pràctica, per tant, no és un article en contra de la democràcia (com indica en algun moment), però en contra de com es aplicada en Espanya.



Basant-nos en que la línia d'argumentació es composa en quatre crítiques, la resposta adient a aquest article hauria de criticar o almenys enfocar les mateixes.
El primer punt es el de la “ignorància racional” en què es planteja que el votant mai dedicarà tot l'esforç necessari per tenir tota la informació rellevant per fer una votació plenament a consciència perquè el seu vot mai serà decisiu. Clarament és un argument que es basa en la percepció econòmica individualista en què no es té un concepte del col·lectiu social més enllà que de la suma d'individualismes. Mentre que la ideologia dominant ara mateix en el camp de l'economia es basa en aquesta presumpció, la resta de ciències socials, entre les quals està la política que explica el model de democràcia representativa, tenen una concepció de la societat bastant diferent en tal que és un col·lectiu amb drets i deures i una important responsabilitat històrica. La gent es preocupa per les minories, per l'atur o els desnonaments tot i que no els afecti, no perquè siguin benèvols, sinó perquè el concepte de pertànyer a un col·lectiu es present. Dit d'un altre forma, menys directament aplicable a la realitat, el concepte de “gent” no és la suma de persones, sinó una abstracció del concepte de “comunitat”. Per tant, considerant aquesta perspectiva de la societat com element propi (en la qual es basen la resta de ciències socials, amb evidències històriques que la suporten) el fet de no dedicar tot l'esforç necessari a deliberar el vot adequat no és causa d'errors en la democràcia, sinó d'errors en la societat. S'ha de recordar que a penes portem 40 anys de democràcia i que la cultura democràtica en aquest país és ben pobre, però a mesura que apareixen noves generacions, el compromís polític augmenta. S'ha de mencionar també que els medis de comunicació, fidels a aquesta manca de cultura democràtica, alimenten la falta de deliberació a l'hora de votar.

El punt de “la influencia dels lobbies” defensa que la democràcia no és efectiva perquè es perverteix constantment ja que està dissenyada per satisfer a nombrosos grups que els donin el recolzament democràtic que necessiten els partits per governar. Posant un exemple interessant: quan les societats envelleixen les propostes polítiques passen per millorar el sistema de pensions i deixen de banda altres temes més importants.
Bé, coincideixo en què la influencia dels lobbies és molt perjudicial per la democràcia en tant que la perverteix i acaba sobreposant els interessos privats als comuns. Però aquest argument en sí mateix (sempre i quan no s'en derivin altres connotacions) és només vàlid quan l'acció del govern que afavoreix a un grup determinat de persones no és escollida democràticament, ja sigui perquè no entrava al programa o perquè en el seu defecte no s'hagi escollit via referèndum. Ara bé, es sorprenent que un liberal estigui en contra que la gent escolleixi lliurement el partit amb el que més estan d'acord, entra dintre del seu judici determinar quina és la millor proposta pel col·lectiu. Els partits polítics són al cap i a la fi propostes ideològiques a les quals la gent decideix o no utilitzant lliurement el seu criteri si donar-lis suport o no. Un partit amb la proposta de millorar les pensions en un país amb una població envellida és tant legitim com qualsevol altre proposta política. S'ha de dir també que en els Estats del Dret hi ha una sèrie de lleis sota les quals estan sotmesos tots els governs, i per tant l'aplicació de polítiques que vulgui fer qualsevol govern que ha arribat al poder a través de la demagògia quedarà sempre obstaculitzada pel sistema legal que protegeix els drets humans i les minories (sempre i quan parlem d'una democràcia).
Un altre debat seria dir si les persones sabrien diferenciar el que és millor per ells o el que és millor pel país, comunitat, municipi o unió de països, però entrar en aquest debat arriba inevitablement a la resposta de la manca de tradició democràtica, és a dir, el problema és de la societat, no del sistema.

El problema de la representació no vinculant critica que la gent quan vota un partit no implica que estigui a favor de tot el programa, i que per tant la representació no acaba sent ni molt menys completa. Estic totalment d'acord, la democràcia representativa és una democràcia de menú mentre que la democràcia participativa és una democràcia a la carta. Això vol dir que si algú sent devoció per les sardines al forn, haurà de demanar aquest menú encara que no li agradi cap dels primers plats, mentre que si fos a la carta demanaria les sardines del menú 1 i el cabrit del menú 2 (tot és en sentit metafòric, evidentment). Hi ha un motiu pel qual tant els restaurants com la majoria de sistemes occidentals opten pel menú, i és el preu. Si s'han de debatre i votar totes les propostes, això suposa un cost enorme, una saturació dels medis i de la capacitat de les persones i un índex de participació paupèrrim (és molt més senzill en països més petits com Suïssa). Altrament, és cert també que la democràcia hauria de posar a la disposició dels ciutadans sistemes que fessin que la societat pugui decidir quins temes susciten tal sensibilitat que només pugui ser tractada per la via de la democràcia participativa.

La resposta dels últims punts, “miopia governamental” i “falta d'incentius” és la mateixa que la del punt “la influencia dels lobbies”, sempre i quan aquesta miopia és implícita en el programa o és decidida democràticament passa a ser responsabilitat de la societat si la consideren o no una bona decisió.

Responent a tots els punts m'agradaria dir que no estic del tot d'acord amb el sistema de democràcia que tenim actualment a Espanya, però tampoc ho estic amb els arguments amb els que se l'ha criticat en el article “la democràcia també falla”, ja que la majoria (tret del tercer amb el que n'estic d'acord) recauen en un problema social més que en un problema del sistema, i les reformes que es farien en el model democràtic per canviar aquest problema social serien considerades (segurament amb raó) autoritàries. Possiblement acabaré escrivint sobre com considero que hauria de ser la democràcia per respondre de la millor forma a les seves funcions.  

Leave a Reply

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Participa!

Si teniu interès en escriure en aquest diari digital, ja sigui de forma estable o de manera puntual, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres enviant un mail a la següent direcció: europeudigital@gmail.com o bé per twitter.

Articles més populars

Amb la tecnologia de Blogger.

- Copyright © L'Europeu -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -